Vés al contingut

Ferdinand Hodler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFerdinand Hodler

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 març 1853 Modifica el valor a Wikidata
Berna (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 maig 1918 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGinebra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura i simbolisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, litògraf, dissenyador, professor d'universitat, artista gràfic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Ginebra Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentModernisme i simbolisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsBarthélemy Menn Modifica el valor a Wikidata
AlumnesKäthe Loewenthal i Stephanie Guerzoni Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
FillsHector Hodler Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 3eddb360-6afc-4ef9-860f-546d84b2936f Discogs: 2268950 Find a Grave: 196289389 Modifica el valor a Wikidata
Autoretrat

Ferdinand Hodler (Berna, 14 de març de 1853 - Ginebra, 19 de maig de 1918) va ser un dels pintors suïssos més coneguts del segle xix.

Els seus primers treballs van ser retrats, paisatges i pintures de gènere en estil realista. Més tard va adoptar una forma personal de simbolisme artístic que ell anomenà Paral·lelisme.

Hodler nasqué a Berna.[1] Als 8 anys el pare i dos germans de Hodler moriren de tuberculosi. Als 14 anys Hodler també va perdre la seva mare de la mateixa malaltia.[2] Finalment la tuberculosi va acabar matant tots els seus germans i Hodler va adquirir una consciència poderosa de la mortalitat.[3]

El 1871 viatjà a peu a Ginebra on començà la seva carrera de pintor. Va assistir al Collège de Genève i en el museu copià obres d'Alexandre Calame.[4] El 1873 va ser estudiant al Barthélemy Menn, i investigà els escrits sobre les proporcions de Dürer.[4]

Viatjà a Basilea el 1875, on estudià les pintures de Hans Holbein.[5] Viatjà a Madrid el 1878, on estudià les obres des Ticià, Poussin i Velázquez al Museu del Prado.[4]

El 1884, Hodler conegué Augustine Dupin (1852–1909), qui va ser la seva companya i model. El seu fill, Hector Hodler—qui fundaria l'Associació Universal d'Esperanto el 1908—nasqué el 1887.[6]

Paral·lelisme

[modifica]
Nit, 1889-1890, Berna, Kunstmuseum

A la darrera dècada del segle xix Hodler va combinar les influències del simbolisme i l'art nouveau. Hodler va desenvolupar el seu estil que anomenà "Paral·lelisme" on posava èmfasi en la simetria i el ritme, que segons ell, eren la base de la societat humana.[4]

Hodler va pintar grans quadres de temes històrics, sovint de tema patriòtic.[4] Per exemple pintà al fresc La Batalla de Marignan on els suïssos havien perdut.

La fase final de l'obra de Hodler era expressionista

Valentine Godé-Darel (1914)

L'any 1914 Hodler condemnà les atrocitats comeses pels alemanys usant artilleria a Reims.[7] Per aquest motiu els museus alemanys van excloure la seva obra.

Bitllet de banc suís de 1911 Sèrie 2a, Der Holzfäller per Hodler

Notes

[modifica]
  1. ↑ Hauptman and Hodler 2007, p. 9.
  2. ↑ Hauptman and Hodler 2007, pp. 9–10.
  3. ↑ Kunstmuseum, Bern: Fedinand Hodler Biography[Enllaç no actiu]
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Kern, Oxford Art Online.
  5. ↑ Hauptman and Hodler 2007, p. 12.
  6. ↑ Hauptman and Hodler 2007, p. 100.
  7. ↑ Hauptman and Hodler 2007 p. 36.

Referències

[modifica]
  • Fehlmann, Marc. Review of Oskar Bätschmann and Paul Müller eds., Ferdinand Hodler. Catalogue Raisonné der Gemälde, Die Landschaften, Zurich 2008: http://www.19thc-artworldwide.org/index.php/autumn09/ferdinand-hodler-catalogue-raisonne
  • Fischer, Matthias (2009). Der junge Hodler. Eine Künstlerkarriere 1872-1897, Wädenswil: Nimbus. ISBN 978-3-907142-30-1.
  • Hauptman, William, & Hodler, Ferdinand (2007). Hodler. Milan: 5 continents. ISBN 978-88-7439-362-6.
  • Hodler, Ferdinand, Franz Zelger, Lukas Gloor, Schweizerisches Institut für Kunstwissenschaft., & Seedamm-Kulturzentrum. (1981). Der frühe Hodler: Das Werk 1870-1890. Bern: Benteli. ISBN 3716503657.
  • Hodler, Ferdinand (1983). Ferdinand Hodler, 1853-1918: Paris, Musée du Petit Palais, 11 mai-24 juillet 1983 : Berlin, 2 mars-24 avril 1983 : Zürich, 19 août-23 octobre 1983. Paris: Association française d'action artistique. ISBN 2865450201.
  • Hodler, Ferdinand, Jill Lloyd, Ulf Küster, and Oskar Bätschmann (2012). Ferdinand Hodler: view to infinity. Ostfildern: Hatje Cantz. ISBN 978-3-7757-3380-9.
  • Kern, Sepp. "Hodler, Ferdinand". Grove Art Online. Oxford Art Online. Oxford University Press. Web.
  • Ferdinand Hodler. Catalogue raisonné der Gemälde. Landschaften. Band 1. Hrsg. vom Schweizerischen Institut für Kunstwissenschaft Zürich. Scheidegger & Spiess, Zürich 2008, ISBN 978-3-85881-244-5. (Band 1 enthält Teilband 1 [Kat. 1–300] und Teilband 2 [Kat. 301–626, D1–D52 (fragliche Zuschreibungen), R1–R70 (irrtümliche und falsche Zuschreibungen).]
  • Ferdinand Hodler. Catalogue raisonné der Gemälde. Bildnisse. Band 2. Hrsg. vom Schweizerischen Institut für Kunstwissenschaft Zürich. Scheidegger & Spiess, Zürich 2012, ISBN 978-3-85881-255-1. ([Kat. 627–1055, Kat. D53–D68 (fragliche Zuschreibungen), Kat. R71–R105 (irrtümliche und falsche Zuschreibungen).]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferdinand Hodler
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ferdinand_Hodler&oldid=33628309»